Dins de les sigles LGTBI, hi ha una lletra que a vegades passa desapercebuda, la lletra “B” de Bisexual. El prefix “bi” ve del grec i vol dir “doble” o “dos”. Així les persones bisexuals es defineixen normalment com aquelles que poden sentir atracció o desig tant per homes com per dones.

Com que el calaix binari home-dona es queda petit, hi ha persones que prefereixen utilitzar el terme pansexual per referir-se a l’atracció i el desig cap a persones de múltiples gèneres o identitats (homes, dones, trans*, genderfluid, persones no binàries, intersex, etc.) El prefix “pan” ve del grec i vol dir “tot”, així doncs les persones pansexuals poden sentir-se atretes per tota mena de persones independentment de com es defineixin aquestes.

Hi ha un debat interessant a les xarxes socials entre bisexuals i pansexuals al voltant de la transfòbia. Hi ha qui argumenta que el terme bisexual és binari i genera transfòbia perquè no inclou a les persones trans*. Contràriament, hi ha qui argumenta que el terme pansexual és trànsfob perquè no reconeix plenament a les persones trans* com a homes o com a dones. En qualsevol cas, aquest debat és molt interessant perquè ens fa reflexionar sobre la transfòbia, els models de gènere i com vivim el desig!

A vegades ens podem preguntar si som bisexuals o pansexuals perquè ens fixem en persones de diferents gèneres, perquè ens hem fet algun petó amb algun amic, però també amb alguna amiga, perquè se’ns han despertat sentiments o emocions tant cap a nois com cap a noies. Està molt bé que ens fem aquestes preguntes. La sexualitat i els vincles afectius són motors per conèixer-nos molt millor a nosaltres mateixes!

La societat ens pressiona de moltes maneres: pressuposant que totes les persones són heterosexuals, empenyent-nos perquè ens definim com més aviat possible, repetint-nos que tenir una parella estable és millor, fent-nos creure que la nostra sexualitat i el nostre desig es viu de la mateixa manera al llarg de la vida… A vegades aquestes pressions són com una norma que no volem complir i ens fan sentir angoixa i malestar. Compartir els nostres malestars amb les nostres amistats i pensar sobre totes aquestes coses juntes segurament ens ajudarà a sentir-nos millor.

Recordem-nos que som lliures de viure la nostra sexualitat i els nostres vincles afectius de la manera que més ens agradi i que millor ens faci sentir. No hem de demanar permís a ningú per ser nosaltres mateixes!

La nostra identitat depèn única i exclusivament del que decidim i del que ens faci sentir felices i còmodes.