Potser alguna vegada caminant pel carrer t’han cridat comentaris sobre el teu cos com si fossis un objecte. Potser estaves en una discoteca ballant amb les teves amigues i de cop i volta apareix el pesat que no deixa de fer nosa i ja hi tornem a ser! Potser has flipat quan un col·lega de tota la vida ha volgut lligar amb tu insistentment sense respectar la teva negativa. Potser t’han tocat el cul per la cara, t’han dirigit comentaris lesbòfobs en veure’t embolicar-te amb la teva “xurri” o mentre t’embolicaves amb algú has sentit que et traspassava els límits.

No és casualitat que pel fet de ser noies haguem viscut situacions semblants a les descrites, malauradament tenim molts exemples d’agressions sexistes perquè provenen del masclisme de la nostra cultura i es materialitza quotidianament en les actituds i els comportaments sexistes dels “machitos”. Les agressions provoquen malestar, que se’ns talli el rotllo, ràbia, por, enfado… Cadascuna de nosaltres va aprenent a donar resposta individual o col·lectivament (les amigues són les millors aliades).

Hem de tenir molt clar que davant d’una agressió la responsabilitat mai és nostra, sinó de qui traspassa els límits.

Res justifica una agressió. Les noies tenim tot el dret a viure el carrer, la nit i les festes, quan vulguem i com vulguem, a vestir-nos com ens agradi i, per descomptat, a viure una sexualitat lliure i desitjada.

Si ets un noi, potser alguna vegada has dirigit “piropos” amb els teus amics a una noia, has aplaudit a un col·lega que “babosejava” algú, has rigut davant bromes sexistes, insults homòfobs o actituds trànsfobes, has dit que tal noia és una escalfabraguetes, l’altra una “guarra” i la de més enllà una estreta… Fes-t’ho mirar, perquè estàs sent molt masclista!

Potser alguna vegada t’han generat malestar aquests comportaments però has fet la vista grossa com si la cosa no anés amb tu. Però, i tant que va amb tu! Si no fas res, estàs sent còmplice d’aquestes situacions. Estem parlant d’agressions sexistes i és responsabilitat col·lectiva aturar-les. Això sí, “d’herois alfa” no en necessitem, el que cal és revisar el masclisme quotidià que es dóna en el grup de col·legues i confrontar-lo.