Més enllà de les recomanacions generals sobre com protegir-nos enfront del coronavirus, ens estan arribant discursos des dels mitjans de comunicació on es representa a la sexualitat com a una esfera de risc i perill. Sembla que una vegada més la salut sexual s’enfoca des de la por i no des de la cura, la negociació i la comunicació. Per això volem compartir-vos algunes reflexions:

• La covid-19 NO és una ITS 

Les ITS son infeccions de transmissió sexual. Les infeccions que es poden transmetre a través del contacte de la saliva d’una persona que té el virus amb el nas o la boca (o altres mucoses) d’una altra persona, com la covid-19, la grip o la mononucleosi, no es consideren ITS perquè la via sexual no és la principal via de transmissió. 

• La salut no pot ser una excusa per controlar els nostres cossos ni les nostres sexualitats 

El virus de la covid-19 es transmet sobretot per la saliva. En aquest sentit, fer-se petons té un risc semblant al de compartir coberts o got. Per què, llavors, hi ha tantes pàgines sobre “sexualitat i covid-19” i no tantes sobre “compartir cubata i covid-19” o “els perdigons a les taules del bar i covid-19”? No serà que els temes de “salut” sovint s’aprofiten per dir-nos com han de ser els nostres cossos i com els hem de fer servir? Aprima’t, és per salut. Abstinència de tot, és per salut. La millor manera de follar en temps de covid-19 és fer el gosset. Hola heteropatriarcat! En serio, el gosset? Si creus que la única manera de follar en temps de pandèmia és fer el gosset, tens un problema molt més greu que la covid. 

• Tant amb la covid-19, com amb la sexualitat, la comunicació és la millor protecció 

Un dels millors aprenentatges que podem fer d’aquesta situació és pensar com volem viure, què és el què fa que les nostres vides valguin la pena. I a partir d’aquí, veure quins pactes podem fer amb la gent amb la que convivim i amb la que ens relacionem per viure el màxim d’a prop que puguem del que ens agradaria en aquests moments. No volem viure aïllades. Tant amb la covid com amb la sexualitat, parlar i negociar és la millor manera d’apropar-nos al que desitgem. 

• Davant la covid-19, + plaer + cures – culpa –estigma 

Tant en relació amb la sexualitat com amb la covid-19, hem de prendre decisions de com ens volem cuidar i de com volem cuidar a les persones amb les que ens relacionem, sabent que el risc zero no existeix. Els missatges basats en el risc i en la por no faciliten la presa de decisions, no prevenen, només generen processos de culpa i estigmatització. 

• Ni la covid-19 és una guerra ni el sexe una batalla 

La por és una emoció que pot oferir-nos molts aprenentatges si ens escoltem i parlem sobre ella. Ara bé, quan estem en un entorn on contínuament rebem missatges que alimenten les nostres pors, aquest exercici de consciència sobre el que ens passa és molt difícil, perquè quan la por és molt elevada és com si ja no poguéssim pensar. Quan la prevenció es fonamenta principalment en missatges basats en el risc i en la por estem davant d’una estratègia de control social: deixem de fer determinades conductes perquè tenim por i punt.  

• Pel que fa a la sexualitat, el patriarcat continua sent el major factor de risc 

Tot i que no som gaire partidàries de posar el focus en el risc, si el posem, posem-lo en els riscos que realment afecten les nostres vivències de la sexualitat: sentir que els nostres cossos no son prou bonics, prou heterosexuals, prou blancs, prou prims, prou capaços; sentir poca escolta o poc respecte per part dels nostres ligues; petites (o grans) pressions i xantatges: amor, va, que no passarà res, que jo prefereixo sentir-te pell amb pell, què passa, que no confies en mi? o va, si m’estimessis ho faries, si tu no m’ho dones potser me n’hauré de buscar una altra. I també la penalització de la sexualitat de les noies: què guarres les ties que es masturben; la pressió per una demostració hipersexualitzada dels nois; el poc coneixement que tenim dels nostres cossos en relació a la sensibilitat i al plaer; que molta gent cregui que tenir sexe és literalment ficar penis a dins de forats i prou o que un polvo acabi quan un noi es corre. 

• Si pensem en salut sexual: reclamem justícia eròtica! 

Tant en l’àmbit de la pandèmia com en el de la sexualitat, hi ha tot un seguit d’elements estructurals (gènere, raça, classe, edat, diversitat funcional, etc.) que permeten accedir de manera diferencial a condicions millors o pitjors per viure-les. En aquest sentit, més que posar el focus en conductes individuals, hauríem de reivindicar justícia, tant justícia eròtica (un món que permeti que tothom pugui accedir de manera justa i igualitària al plaer i al desig) com justícia en relació amb l’accés a unes condicions de vida dignes per tothom.

Per veure la campanya completa fes click a la imatge